24/07/2026
L’àrea olímpica de la Vall d’Hebron, projectada amb motiu dels Jocs de 1992, va transformar un territori complex en una nova peça urbana, capaç de connectar barris, adaptar-se al relleu i integrar arquitectures de diversos autors dins d’una mateixa visió de ciutat.
Tanmateix, el pas del temps i la degradació d’alguns dels seus espais i equipaments n’han desdibuixat parcialment el projecte original. Per això va ser especialment valuós poder recórrer-la de la mà de l’arquitecta Neus Lacomba i d’Eduard Bru, autor del projecte urbanístic, que ens van ajudar a comprendre, sobre el terreny, la coherència i l’ambició urbanística d’aquesta intervenció.
La visita ens va permetre descobrir el Palau d’Esports de Garcés-Sòria de la mà de Jordi Garcés, com el Pavelló de la República, reconstrucció de l’edifici projectat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per a l’Exposició Internacional de París de 1937.
La jornada també va posar de manifest la fragilitat del patrimoni contemporani. L’estat de conservació de les antigues instal·lacions d’entrenament de tir amb arc d’Enric Miralles i Carme Pinós dificulta avui la lectura d’una de les obres més significatives de l’arquitectura catalana de finals del segle XX i evidencia la necessitat de continuar vetllant per la preservació d’aquest llegat.
📷 Maria Marcet
