06/08/2026
El primer badat que es va obrir en la meua cuirassa (armadura) va ser gràcies a la pena i el dolor que vaig sentir quan va morir ma mare i set mesos després, mon pare.
- “Ara has de ser forta”
Esta és la frase que tant he escoltat al llarg de la meua vida i que es repeteix constantment quan ha mort un esser estimat o hem perdut alguna cosa molt important per a nosaltres.
Res més allunyat de la realitat. En dol, no necessitem esforçar-nos i la tristesa apareix just per a afluixar-nos, per a obrir-nos a sentir.
El dol et connecta amb la teua sensibilitat.
Sensibilitzar els nostres cossos i ànimes, per a humanitzar-nos. I açó, estimades, es fa urgent.
No es tracta ni de donar-li l’esquena al dolor ni de estar a tothora dins d’ell, es tracta d’abraçar-nos amb allò que vaja apareguent, siga la tristesa, l’enfado, l’enveja, la compassió, l’alegria, la calma…
Cada emoció te la seua funció i per a negar-la hem de fer més gran i més pesada la cuirassa.
