15/05/2026
🖤 Hi ha silencis que reparen… i silencis que pesen.
El dol no és només perdre una persona. També és perdre rutines, converses, mirades, moments compartits i parts de nosaltres mateixos.
I sovint, el més difícil no és la pèrdua en si, sinó el després:
quan el món continua avançant,
quan la gent deixa de preguntar com estàs,
quan arriba la nit i el silenci es fa immens.
Vivim en una cultura que espera que “superem” el dolor ràpidament, però el dol no és lineal ni ordenat. Hi ha dies tranquils i d’altres en què una cançó, una olor o una fotografia ho remou tot de nou.
Cada persona viu el dol d’una manera diferent:
hi ha qui necessita parlar,
qui no troba paraules,
qui torna a riure amb culpa,
qui aparenta fortalesa mentre intenta sobreviure a l’absència.
Perquè el dolor, moltes vegades, és la continuació del vincle ♥️
Acompanyar un dol no consisteix a dir les paraules perfectes. A vegades, el més reparador és simplement quedar-se. Sostenir el silenci sense pressa. Permetre que l’altre senti sense haver de “superar-ho”.
Perquè hi ha absències que no se superen.
S’aprenen a habitar.
I potser, amb el temps, el dolor deixa de ser només devastador i es converteix en un espai íntim on l’amor continua existint d’una altra manera.
✨ Perquè el dol no parla només de mort.
També parla del rastre que deixa l’amor.
COMPLET A 👩🏻💻👉🏻 https://www.bondia.ad/passava-per-aqui/el-silenci-del-dol
ad
