Psicòloga Mireia Bosch

16/06/2026

Abans, pensava que el vincle era una cosa fràgil. Que es podia esquerdar davant les absències, els canvis o les dificultats.

Quan en Lluc tenia 7 mesos em van diagnosticar un càncer de mama. Vam haver de fer un deslletament forçós. Van arribar 8 mesos de quimioteràpia. Una operació que em va tenir 5 dies ingressada. I, vaig trigar un mes i mig a poder-lo agafar de nou en braços.

Hi van haver moments de por. Por que la distància ens allunyés. Por que l'absència deixés empremta. Por que tot allò que no podia donar-li es convertís en una ferida.

Però la recerca sobre l'aferrament ens explica que el vincle no es construeix en un únic gest. No depèn exclusivament de la lactància. No desapareix perquè una mare torni a treballar. No es perd perquè una malaltia t'obligui a estar un temps lluny.

El vincle es teixeix en milers de moments quotidians. En les mirades, les paraules, les retrobades, els somriures, les cures que oferim nosaltres i també les que altres persones poden oferir quan nosaltres no podem.

És necessari recordar la importància de la salut mental materna perquè massa sovint les mares vivim atrapades entre la culpa i l'exigència. Com si estimar signifiqués no marxar mai, no descansar mai, no necessitar mai res per a nosaltres.

Però els fills no necessiten que ens esgotem per demostrar'ls-hi amor. Necessiten adults que els cuidin i mares que també puguin ser cuidades.

Mirant enrere, sé que hi ha moltes coses que no vaig poder fer durant aquells mesos. Hi ha braços que no vaig poder oferir. Hi ha nits, rutines i moments que la malaltia em va prendre.
Però també sé una altra cosa. El vincle amb en Lluc no va desaparèixer. Va continuar allà.

Esperant-nos.
Transformant-se.
Creixent amb nosaltres.

Perquè els vincles segurs no neixen de la presència perfecta. Neixen de l'amor que persisteix, fins i tot quan la vida ens obliga a estar lluny.
I això és el que m'agradaria que sabessis: que una absència no defineix una relació.
El que construeix el vincle és la història compartida que continuem escrivint, una vegada i una altra, cada cop que tornem a trobar-nos.

D'aquesta foto, ja fa 3 anys 💛

11/06/2026

"Jo prefereixo no fer-me il•lusions perquè si surt malament, no farà tant de mal."

Aquestes paraules parlen d'una persona que ha patit. Que ha après que estimar, confiar o imaginar un futur pot resultar dolorós. I que, des d'aquesta experiència, intenta protegir-se.

Però els humans necessitem l’esperança per viure. Abans que neixi el nadó, la ment ja comença a construir la relació. Imagina. Anticipa. Somia.

Com serà.
Com li direm.
A qui s'assemblarà.
Com canviarà la nostra vida.

No és ingenuïtat. És vincle.
Un vincle que comença molt abans del part. Que s’inicia en el moment en què aquest nadó ocupa un lloc dins nostre, en els nostres pensaments, en les nostres emocions i en les nostres fantasies.

Moltes dones creuen que si s'il•lusionen i després alguna cosa va malament, patiran més. Però sabem que l'ansietat anticipatòria no redueix el dolor posterior. Només afegeix patiment als dies en què encara no ha “passat res”.

És com si, per evitar una possible ferida futura, decidíssim caminar de puntetes durant tot el camí. Potser ens sentim més protegides. Però també deixem de sentir moltes de les coses boniques que estan passant ara.

Quan hem viscut alguna experiència dolorosa, el cervell intenta evitar que torni a passar. Es converteix en un vigilant permanent. Busca riscos, senyals, amenaces...

I sovint arriba a una conclusió: "si no m'il•lusiono, estaré més segura."
Però la seguretat emocional no acostuma a aparèixer quan deixem d'estimar, d'esperar o de vincular-nos. Apareix quan descobrim que som capaces de sostenir-nos en la incertesa.

Perquè la veritat és que no hi ha cap quantitat de preocupació que pugui garantir un resultat o un altre.
No hi ha cap nivell de control que asseguri que tot anirà bé.

L'únic que tenim és l’ara.

I és trist quan la por a perdre el futur ens impedeix habitar el present.

Perquè, al final, si tot va bé, haurem perdut mesos de connexió, alegria i esperança. I si alguna cosa va malament, descobrirem que el dolor arriba igualment.

Potser ens podríem preguntar...
"Com puc permetre'm viure el que hi ha avui, encara que no tingui garanties sobre demà?"

04/06/2026

Durant molt de temps hem parlat dels canvis físics de l'embaràs, però molt poc dels canvis que tenen lloc al cervell.

La recerca ens mostra que la maternitat comporta una profunda reorganització cerebral orientada a afavorir el vincle, la cura i la capacitat de respondre a les necessitats del nadó. Aquesta transformació comença durant l'embaràs i continua durant el postpart.

Potser per això moltes dones expliquen que se senten més emocionades, més afectades pel que passa al seu voltant o més conscients del que els genera benestar i del que les desgasta.

No és només una qüestió hormonal ni una exageració. És una adaptació complexa i extraordinària que ens recorda que la maternitat també es construeix des del cervell.

Entendre aquests canvis ens ajuda a mirar les dones embarassades i les mares recents amb més respecte, més comprensió i menys judicis.

✨ Potser no necessiten que els diguem que són massa sensibles. Potser necessiten espais on aquesta sensibilitat pugui ser escoltada i cuidada.

30/05/2026

Recordo perfectament una tarda de fa uns anys, quan les meves filles tenien 4 i 6 anys 💛

Jo estava a la cuina intentant acabar quatre coses alhora —com totes les mares 😅— quan vaig sentir el crit.

La petita havia tirat a terra la construcció que la gran portava molta estona preparant.
La gran va esclatar.
La petita reia.
La gran la va empènyer.
I jo, automàticament, vaig entrar en mode:
“Ja n’hi ha prou.”
“Deixa la teva germana.”
“No us vull sentir més.”

I recordo molt la sensació interna d’aquell moment.

No era només cansament.
Era alguna cosa més visceral.

Com si les seves baralles m’activessin una alarma interna impossible d’ignorar.
Com si necessités que el conflicte s’acabés immediatament perquè jo tampoc sabia gaire bé què fer amb tot allò que estava passant.

Durant molt temps vaig pensar que el meu objectiu era aconseguir que es barallessin menys.

Fins que vaig entendre una cosa important:
el problema no era el conflicte.

El problema era que jo només veia la conducta… però no el que hi havia a sota.

No veia que la petita probablement estava buscant contacte encara que fos de la pitjor manera.
No veia que la gran necessitava sentir que el seu espai també era respectat.
No veia que jo estava entrant en el conflicte des de la urgència i no des de la comprensió.

I sincerament, entendre això em va canviar molt la manera d’acompanyar-les.

No perquè a casa desapareguessin les gelosies o les discussions.
Sinó perquè vaig deixar de sentir que havia d’apagar cada conflicte.

Vaig començar a entendre què passava entre elles.
I també què em passava a mi.

I aquí és on tot va començar a transformar-se 🌿

Si tu també vols transformar la manera com acompanyes els conflictes entre els teus infants, aquest dimarts 2 de juny tens un espai vivencial on posarem llum, mirada i recursos a tot allò que sovint passa dins les relacions entre germans… i que moltes vegades ningú ens ha ensenyat a sostenir 💫.
Pots apuntar-te al link que trobaràs a la meva BIO (perfil).

29/05/2026

“Però… com portarà l’arribada del germà?” 💛

És una de les preguntes que més apareixen quan una família està esperant un nou nadó.
I la realitat és que no hi ha una única resposta.

Perquè l’arribada d’un germà no es viu igual als 18 mesos que als 6 anys.

Cada etapa evolutiva implica necessitats emocionals diferents, una manera diferent d’entendre el vincle i també diferents recursos per adaptar-se a aquest gran canvi familiar 🌿

Per això preparar l’arribada d’un germà no és només parlar del bebè.
També és revisar:
– els límits
– l’autonomia
– els vincles
– les expectatives
– el lloc que ocupa cadascú dins la família

I sobretot, entendre què necessita cada infant segons el seu moment evolutiu 💫

Precisament de tot això parlarem en profunditat a l’espai vivencial sobre vincles entre germans i germanes del proper dimarts 2 de juny.

Perquè quan entenem què hi ha darrere del que viuen els infants… acompanyar-ho es transforma completament 🌱

Trobareu el link per apuntar-vos a la BIO del meu perfil o escrivint un mail a [email protected].

25/05/2026

La relació entre germans i germanes és profundament intensa:
hi conviuen l’amor, la rivalitat, la complicitat, la gelosia, les ganes de cuidar-se… i també la por de perdre lloc.

I enmig de tot això, moltes famílies acaben preguntant-se:
👉 com podem ajudar-los a construir una relació més empàtica, cooperativa i segura?
👉 com intervenir en els conflictes sense prendre partit?
👉 com acompanyar l'arribada d'un germà o germana en funció de l'edat de l'infant?

Per això he creat aquesta trobada de VINCLES ENTRE GERMANS I GERMANES 🌿

I no serà una xerrada només teòrica.

Serà un espai on també podreu mirar cap endins i entendre com la vostra pròpia història familiar influeix en la manera com avui acompanyeu els vostres fills i filles.

Treballarem amb preguntes de reflexió, revisarem l’estructura de cada família i aterrarem tota aquesta mirada en exemples pràctics i situacions reals del dia a dia:
✨ gelosies
✨ regressions
✨ diferències d’edat
✨ límits
✨ arribada d’un nou germà
✨ i conflictes quotidians

Amb eines concretes i propostes d’acompanyament que us ajudaran a sentir-vos més segures i amb més recursos a casa.

Després de més de 15 anys acompanyant famílies com a psicòloga i també des de la meva experiència com a mare de 3 infants, sé que quan canviem la mirada… canvia completament la manera d’acompanyar el que passa a casa.

📅 Dimarts 2 de juny
⏰ 18h
📍Online en directe (si no podeu venir, tindreu la gravació!)
🎥 Quedarà gravat per totes les famílies inscrites
💫 Inversió: 35€
Places limitades pr ordre de reserva.

Podeu reservar la vostra plaça al link que trobareu al BIO o escrivint un mail a [email protected]

22/05/2026

Hi ha una persona que, segurament sense saber-ho, ha estat —i és— molt important a la meva vida. És una dona que admiro profundament. Súper intel·ligent, empàtica i valenta. Una dona amb un cor immens, creativa i entusiasta. S’entrega de ple a tot el que fa; no sap fer les coses a mitges. Pensa, reflexiona… a vegades fins i tot un pèl massa.

Aquesta persona és la meva germana.

Tinc tants records amb ella. Esmorzant juntes abans d’anar a l’escola. Banyant-nos a la piscina del veí a l’estiu. Jugant amb guixos a la vorera de casa. Escoltant música a l’habitació. Fent bossetes de til·la per vendre. Anant a repartir les “Páginas Amarillas”. Remenant per l’hort amb l’avi. Fent cabanyes a la llenya. Mirant en Tintín els diumenges al matí. Jugant a perruqueres.

La nostra relació no ha estat lineal (cap relació ho és..). Hi ha hagut moments de més distància i d’altres de molta proximitat. Moments de petita en què em sentia amenaçada per la seva facilitat pels estudis i la música. Moments en què potser m’ha necessitat i no he sabut ser-hi. Moments en què físicament hem estat lluny, però ens hem sentit a prop.

I, tot i així, el vincle sempre hi ha estat. Fort i profund. Perquè encara que la relació canviï i evolucioni, hi ha alguna cosa entre nosaltres que es manté intacta. Perquè les dues sabem fer-nos un lloc a la vida de l'altre.

Ella és un dels meus llocs segurs. Em dona calma. Em permet sentir i parlar sense judici. Respecta les nostres diferències. M’ofereix bons consells plens de paraules amoroses i sinceres. M’abraça. Em cuida. M'ensenya. Em fa riure.

Sento que és una constant segura a la meva vida. Un vincle immensament especial per a mi.

Gràcies, Vita, per ser casa.

19/05/2026

Hi ha vincles que no s’escullen…
i tot i així, poden acabar convertint-se en alguns dels més importants de la vida 💛

Un germà o una germana no és només algú amb qui comparteixes casa, joguines o cognom.

És algú que presencia la teva història des del principi (tot i que la visqui des d'un lloc diferent al teu).
Que coneix les mateixes olors, els mateixos silencis, les mateixes mirades dels pares. Algú que comparteix amb tu una part molt íntima de la teva quotidianitat.

I no, no sempre és fàcil.
Probablement hi haurà baralles, gelosies, moments de distància i etapes on semblarà que només sabem provocar-nos.

Però un bon vincle entre germans no és un vincle perfecte.
És un vincle on, malgrat tot, hi ha lloc segur.
On es podem enfadar sense por a perdre’ns.
On podem ser diferents sense deixar de pertànyer.

Potser això és el més valuós:
créixer al costat d’algú que ha vist totes les nostres versions… i continuar sent casa.

I nosaltres, com a adults, no hem d'evitar els seus conflictes, però sí cuidar la manera com aprenen a mirar-se, a reparar-se i a estimar-se.

Perquè hi ha relacions que, quan estan ben sostingudes, poden convertir-se en refugi per tota una vida 🌿

16/05/2026

Els germans neixen… però el vincle es construeix 💛

I nosaltres, com a adults, tenim un paper molt més important del que sovint imaginem en aquesta relació tan intensa, complexa i especial.

El proper dimarts 2 de juny a les 18h faré un espai vivencial online en directe per comprendre què hi ha realment darrere de les gelosies, les baralles, la rivalitat, les provocacions o les dificultats entre germans i germanes.

També parlarem de l’arribada d’un nou germà al sistema familiar: com preparar aquesta transició, què pot remoure segons l’etapa evolutiva de l’infant i com acompanyar aquest procés des de la seguretat, el vincle i la comprensió.

No serà una trobada només teòrica.
Serà un espai per mirar cap endins, entendre d’on venim i revisar com la nostra pròpia història familiar pot influir en la manera com avui acompanyem els nostres fills i filles.

Treballarem amb preguntes de reflexió, elaborarem els genogrames de les famílies d’origen i de la família que heu creat, i anirem integrant una mirada sistèmica, emocional i evolutiva sobre els vincles entre germans.

Després aterraren tot això en situacions reals i casos pràctics:
– gelosia
– regressions
– conflictes constants
– diferències d’edat
– límits
– com intervenir sense prendre partit
– com sostenir emocionalment sense sobreprotegir

I acabarem amb un espai per compartir, preguntar i posar en comú situacions personals.

Després de més de 15 anys acompanyant famílies com a psicòloga, i també des de la meva experiència com a mare de 3 infants, sé que entendre què passa dins d’aquestes relacions pot transformar profundament la convivència familiar.

Perquè quan canviem la mirada… també canvia la manera d’acompanyar 💫

📍Online en directe
📅 Dimarts 2 de juny
⏰ 18h
🎥 Quedarà gravat per totes les famílies inscrites
💫 Inversió: 35€

Les places seran limitades i es reservaran per ordre d’inscripció.

Podeu apuntar-vos a través de l’enllaç de la bio o escrivint a:
📩 [email protected]

15/05/2026