10/07/2026
[CAT] HABITAR-ME
Habitar-me és un viatge. Molts anys ha sigut infern, altres dessert, altres calma. Treballe per habitar-me amb tendresa. Acceptar el que sóc i entendre la meravella que és ser jo. Lluny de ser pedant. He habitat des de petita sentir-me insuficient, sentir que no hi havia espai per a mi en el món. Que ser qui era no era suficient i que no hi havia amor per a mi. Quina càrrega i quin missatge tan potent vaig aprendre de ben petita. Una veu que he interioritzat inconscientment i que m’ha acompanyat i m’acompanya en este viatge. Vaig entendre que si ser jo no era suficient calia ser diferent, encaixar, a qualsevol cost. M’odiava, odiava el meu cos, la meua panxa, les meues mamelles, les dents, la imatge de l’espill. M’odiava per no encaixar. Ara ploro i processo allò que em va tocar viure. Ara sé que hi ha espai en el mon per a mi, que puc habitar el món i puc ser qui soc, que l’odi no tenia res a vore amb mi. Que jo era una persona més en aquest mon intentant viure […]
Post sencer de Noa Boza: https://www.acab.org/2026/07/10/habitar-me/
[CAST] HABITARME
Habitarme es un viaje. Muchos años ha sido in****no, otros desierto, otros calma. Trabajo para habitarme con ternura. Aceptar lo que soy y entender la maravilla que es ser yo. Lejos de ser pedante. He habitado desde pequeña en sentirme insuficiente, en sentir que no había espacio para mí en el mundo. Que ser quien era no era suficiente y que no había amor para mí. Qué carga y qué mensaje tan potente aprendí de pequeña. Una voz que he interiorizado inconscientemente y que me ha acompañado y me acompaña en este viaje. Entendí que si ser yo no era suficiente era necesario ser diferente, encajar, a cualquier coste. Me odiaba, odiaba mi cuerpo, mi barriga, mis tetas, los dientes, la imagen del espejo. Me odiaba por no encajar. Ahora lloro y proceso lo que me tocó vivir. Ahora sé que hay espacio en el mundo para mí, que puedo habitar el mundo y puedo ser quien soy, que el odio no tenía nada que ver conmigo. Que yo era una persona más en este mundo intentando vivir […]
Post completo de Noa Boza: https://www.acab.org/es/2026/07/10/habitarme/