Ignasi Puig Rodas

Llamar Cómo llegar Página web Contactar con el consultorio

Ignasi Puig Rodas Pàgina de Psicología, sexología i teràpia de parella

Psicòleg clínic, sexòleg i terapeuta de parella especialitzat en acompanyament en processos de reproducció assistida i en sexualitat alternativa

Quina idea excitant cerques a la teva sexualitat?No pot existir sexe sense cossos, doncs són els cossos els que experime...
15/09/2026

Quina idea excitant cerques a la teva sexualitat?

No pot existir sexe sense cossos, doncs són els cossos els que experimenten plaer. En concret el cervell. Una fricció en aquesta part del cos, una pressió en aquesta altra i els receptors sensorials s’encarreguen de transmetre aquella informació al circuït neuronal del plaer (nucli accumbens, àrea tegmental ventral...) que la codifica i diu “ah, això és excitant i plaent... generem un orgasme!”.
Però si el plaer sexual es reduís únicament a l’estimulació de cossos, només que algú desconegut ens estimulés pel carrer, no ens podríem refrenar l’impuls de tenir un orgasme... i no és així. Junt a l’excitació fisiològica dels cossos, existeix una excitació situacional, basada en el significat atribuït a l’experiència viscuda. Si aquella estimulació rebuda la qualifiquem com a agressió indesitjada, per molt perfectament executada que estigui, serà incapaç de generar excitació.

Apareix doncs el concepte d’idea excitant. O de significat excitant. Entrar en contacte amb certes idees en pot generar plaer. La idea del poder, de la vulnerabilitat, de la salvatgia, de la transgressió, de la transcendència espiritual, de la perfecció, de la bellesa... Idees plaents que, si les sabem gestionar, són potencialment sexualitzables i ser generadores d’excitació (i orgasmes).
La nostra activitat sexual pot estar dirigida no només a estimular certes parts del cos, sinó també a transmetre aquesta idea excitant. Una bona complementarietat d’aquestes dues accions pot fer que l’experiència d’aquell encontre sexual sigui més intensa i satisfactòria. Arribant fins i tot a tenir més pes allò que ens acosta a la idea que no la mera estimulació vàcua dels cossos.

I tu, ja saps quina és la idea excitant que t’agrada viure? I les de les teves parelles sexuals? Com ho feu per a assolir-les?

Col·loqui: B**M i família.El proper dimecres 8 de juliol, a les 20:00 moderaré a En la Órbita de Ío un col·loqui sobre l...
01/07/2026

Col·loqui: B**M i família.

El proper dimecres 8 de juliol, a les 20:00 moderaré a En la Órbita de Ío un col·loqui sobre les interrelacions sobre el B**M i la família. En aquest explorarem temes com ara el tabú de la sexualitat vers la família, la sortida de l’armari, el paper de l’entorn familiar en la fruïció lliure de la pròpia sexualitat... i molt més. Serà un event més on mesclarem l’exposició de part de les dades recollides en el meu doctorat sobre els processos de generació d’identitat al voltant del B**M i les vivències i opinions personals que aporti la concurrència.

Per a reserves i forma d’accedir-hi, contacteu amb la gerència del local al 666034037 o per Fetlife.
**M

Estem demanant al llop que ens protegeixi?A classe de filosofia de COU em van exposar que Plató dividia la societat entr...
26/06/2026

Estem demanant al llop que ens protegeixi?

A classe de filosofia de COU em van exposar que Plató dividia la societat entre artesans (la classe obrera que treballa i pringa), governants (els filòsofs que abusen del poder de ser més llestos que la resta per a manar pel bé del poble... però sense el poble) i els guardians (els guerrers que usaran la violència per a protegir). Ja en aquell temps pensava que era un error deixar la capacitat de guardar a una gent la gran habilitat dels quals era ser forts. Doncs, tindran esperit crític per a saber què estaran fent o sols gaudiran en l’exercici de la violència? Guardaran al poble o més aviat guardaran els interessos de les classes dominants?
Han passat 2400 anys des de que Plató va escriure la República i el temps actuals ens demostren que delegar la protecció en el llop (que dirien les ovelles de Babe) és un error. Els guardians executen amb fruïció la seva comesa. Tenen poder, saben que tenen poder i que són intocables. Què els ha de fer preferir usar aquesta violència contra un enemic exterior en comptes de contra el ramat quan es revolta en demanar millors pastures? A més, les ovelles són més fàcils de reprimir que no altres llops. Les ovelles no saben mossegar com toca. No ACABo d’entendre com hem cregut que el llop està per servir a les ovelles. Potser han estat els pastors que ens han bombardejat amb narratives èpiques (des de Paw Patrol fins a Law&Order o 300) per a rentar la cara al llop. Potser l’error ve de creure que, per a protegir-nos cal poder-ho fer, i que el poder ve de la força.

Tant és així que en les situacions més íntimes, a les famílies, a les parelles, als vincles, repliquem la mateixa dinàmica de confiar la protecció en qui té poder. El poder de cuidar, el poder de protegir. El papà ós, el Jason Momoa que ens envolta en una abraçada dothraki. Venen llavors els xocs quan aquella figura forta i protectora no ha entès que un no és un no, que a les criatures no se les abusa. I la impossibilitat de processar tal ruptura emocional entre l’expectativa i la realitat es torna dolorosa. Molt dolorosa. [continua a comentaris]

Si no li presentes a la teva mare, per a què li presentes al teu fill?Un dubte habitual que les NME em plantegen a teràp...
19/06/2026

Si no li presentes a la teva mare, per a què li presentes al teu fill?

Un dubte habitual que les NME em plantegen a teràpia és: quan cal presentar-li a la meva progènie aquest nou vincle que estic començant? Aquesta vincle és tan important per mi que li vull presentar qui també és important: els fills. La situació confronta dues àrees de vincles que culturalment es lliguen i es repelen a parts iguals.
D’una banda tenim la família, l’eix central i vertebrador del nostre sentit de pertinença. Ni clan, ni tribu, ni subcultura, ni xarxa. Culturalment se’ns adoctrina que a on pertanyem de veritat és a la família, amb qui compartim genètica. La família és sagrada, és el més estable i durador. És casa. Hi ha una barrera descomunal que separa família de la resta del món. Sobretot dels vincles sexuals. Sexe i família, c**a. Tabú.
Però la base de la família és l’engendrament de nous membres, i l’única forma vàlida de procrear és amb la parella estable, amb exclusivitat, acta matrimonial i prova de paternitat. Sí, sí... però cal fo**ar per a procrear (de moment). Per tant, sexe i família es toquen. Algú que potser va començar sent un vincle sexual, pot passar a formar part de la família. Quan cal fer això? Quan hi hagi acta matrimonial? Només quan aquell sexe estigui encaminat a la reproducció? I si no es dona mai ni una cosa ni l’altra, mai podré presentar aquest vincle a la família?
Un vincle important a la nostra xarxa afectiva però que no és família, pot ocupar els mateixos espais? Puc portar una amistat al dinar de Nadal? En l’afany d’acollir, es permetrà que entri, però no se li recordarà que no té l’estatus de família. Però un vincle romàntico-sexual no serà benvingut a menjar escudella i carn d’olla. Aquest ja no. És el sexe fora de la creació d’unitats familiar el que posa la barrera.
Acabo el post sense donar resposta al dubte plantejat. Al contrari, en plantejo un de nou: el que em fa dubtar de si presentar-los-el, és que es tracti d’un vincle sexual o de que no tingui prou estabilitat a llarg termini a la meva xarxa afectiva?

Lo tuyo es puro teatro.Per qui us pensàveu que el sexe és gaudi des de la nuesa més crua, sento dir-vos que el sexe és u...
16/06/2026

Lo tuyo es puro teatro.

Per qui us pensàveu que el sexe és gaudi des de la nuesa més crua, sento dir-vos que el sexe és un teatre i el dormitori el seu escenari. O el club sw***er, o el sofà del menjador, o la sauna, o l’andana del metro Liceu. Tot escenaris on actrius i actors ens entestem en reproduir una obra de teatre de suposada intimitat. Performem el que creiem que l’altra persona espera de nosaltres, complim el paper que la societat ens ha dit que s’ha de complir, sense atrevir-nos a dir una coma de més en la declamació final d’en Manelich. No fos cas que l’auditori entregat, coneixedor del text, es queixés d’una mala execució.
Mes la sala és buida i tot públic existent és qui ens acompanya a la tarima, repassant entre bambolines el text inexistent quan no mirem. Llegint als nostres ulls la confirmació de si els versos entonats eren els correctes. Som intèrprets simultanis d’una comèdia que no hem acordat però que tothom creu ser inamovible. Potser, només potser, pot ser un acte d’autocures llevar-se la careta i comentar directament a l’altri: escolta, a tu què et ve de gust interpretar? Jo sempre he volgut fer aquest diàleg, però mai m’he atrevit doncs no crec tenir les dots dramàtiques necessàries. Ah calla, que tu tampoc no volies tornar a fer de Don Juan Tenorio? I jo que m’hi forçava pensant que era el que tu desitjaves!
Aprofitem que el teatre és teatre i gaudim de la joia de pactar una escena. D’expressar, gràcies a la distància emocional que ens dona la màscara i el personatge, allò que la nostra identitat no ens permet (no sigui cas que ens hàgim d’enfrontar a qui som en realitat). I en acabat, parlem del goig i la vivència, de com fer millor performació en el següent espectacle. No executem papers que no ens abelleixen. Doncs al cap i a la fi, si no actuem per plaer, per què carai pugem a escena?

Viu la vida, no la gravis.No és habitual que posi reflexions amb frases que no són meses, però al gran Jaume Barri li va...
15/06/2026

Viu la vida, no la gravis.

No és habitual que posi reflexions amb frases que no són meses, però al gran Jaume Barri li vaig escoltar dir aquesta i em va encantar. Si George Orwell ens avisava dels riscos de la telepantalla que un estat totalitari ens obligaria a tenir a la nostra vida, fallava en entendre com se’ns faria arribar. No hi ha hagut coacció legal ni violència institucional. Ans al contrari, se’ns ha generat un desig, una necessitat de portar sempre a sobre un telèfon mòbil amb el que operar en tota interacció social.
Tranquil·litat, que no engego la paranoia del control a través de les xarxes perpetrat per les elits. Ara no. Posem però el focus al costum generat de enregistrar-ho tot. El format digital d’imatges i vídeos ens han fet perdre el concepte del cost (de revelat) i d’espai (d’emmagatzematge). Enregistrar la vida és gratuït, ho podem fer en tot moment. Ens genera la il·lusió que així no ho perdre’m, que aquell record durarà per sempre. El cas és però, que els formats digitals també es poden corrompre i desaparèixer. Però tampoc cal que ocorri, doncs el pensament de l’accessibilitat omnitemporal, fa que tampoc anem a reviure aquells records. Estan allí, guardats en una memòria SD, en un servidor a l’altra punta del món, acumulant pols.
I de mentre, la fal·làcia del consum futur fa que en el present en que ho hem enregistrat, hàgim renunciat a la plena vivència del moment. No prestem atenció plena al concert per a gravar la cançó en directe. No mirem als ulls a qui compleix anys. Ni participem de la festa. Primem la foto d’uns peus a la platja o d’un plat a taula. I així, passem de puntetes per la nostra vida.

Aquest estiu, menys parlar de consciència plena i més practicar-la. Menys preocupar-se de guardar per a un futur records del passat que no visitaràs i més viure el present. Viu la vida, no la gravis!

Compartint sexe, crees subcultura.Potser no t’hi havies parat a pensar mai, però tot acte sexual que facis amb algú, és ...
26/01/2026

Compartint sexe, crees subcultura.

Potser no t’hi havies parat a pensar mai, però tot acte sexual que facis amb algú, és un acte de creació cultural. El sexe, la forma d’executar-lo, no és quelcom immutable que es creés un cop fa milers d’anys i que actualment sols ho estiguem replicant una vegada i una altra. Com fer sexe és quelcom molt variat i divers. Cada persona que en faci, hi imprimeix la seva forma d’entendre’l, les seves preferències, les idees que se li han ocorregut, les limitacions de les que parteix. Cada persona genera una forma d’executar l’acte sexual.

Quan una persona comparteix un encontre sexual amb una altra, les dues aporten a l’acte la seva forma de fer sexe. En un acte bidireccional, ambdues ensenyen i aprenen. Al final del seu encontre, amb una mica de sort, la seva forma de fer sexe pot haver canviat. Així, si a una persona innovadora se li acut una forma nova i diferent de fer sexe, quan la posi en pràctica amb algú, transmetrà aquesta informació. Si agrada, potser aquest algú la incorporarà al seu repertori i la propagarà amb les seves altres parelles sexuals. Encontre rere encontre, aquella idea es difon i, idees compartides generen cultura. O subcultura en aquest cas, doncs no és una cultura que arribi a tothom sinó que és possible que es quedi circumscrita a un grup particular.

Quan practiquis sexe, pensa que no sols estàs tenint un gaudi momentani, sinó que a més estàs contribuint a la propagació de coneixement. Tu decideixes quin agent tens ganes de ser en el procés de difusió cultural i quina és la cultura que creus que és important de ser transmesa.
**M sw***er LGTBIQA NME

L’ansietat és el dolor de la ment.Quelcom bonic de la realitat és que les coses, abans de passar, acostumen a avisar. Un...
28/11/2025

L’ansietat és el dolor de la ment.

Quelcom bonic de la realitat és que les coses, abans de passar, acostumen a avisar. Un altre tema és que estiguem presents per a rebre l’avís o que el sapiguem interpretar. El nostre cos per exemple, ens avisa de moltes maneres quan alguna cosa no va bé. Es poden inflamar els intestins, sortir-nos èczemes a la pell, pujar-nos la febre, posar-nos de color groc...
Un dels mecanismes més interessants que té el cos per a avisar de que quelcom no rutlla és el dolor. El dolor és una senyal d’alarma que ens diu que toca parar i atendre una part del cos en concret (o tot el cos en general). Però, li fem cas? Sovint no. El neoliberalisme actual ens insta a camuflar-lo amb analgèsics per a no disminuir la nostra productivitat. Aturar-se és fracassar! O el sentiment de responsabilitat que se’ns ha instaurat des de la infància ens anima a silenciar-lo i seguir atenent les obligacions. Tu ets menys important que el que t’envolta! Hi ha una norma molt simple a l’esport: si fa mal, para. Doncs a la vida, també.

Si el dolor és la senyal d’alarma del cos, l’ansietat ho és per la ment. El pensament, la consciència és intangible. No té nociceptors que enviïn senyals en forma de punxades o formigueig. Però això no vol dir que no pateixi i que no avisi. L’ansietat és l’avís de que la situació no t’està fent bé. De nou, li fem cas? O preferim callar-la doncs no ens podem permetre parar i recuperar-nos? Ansiolítics i repressió emocional és la recepta que ens donen. Aixecar la mà i dir que es té ansietat, que no es pot més, és tingut com a signe de debilitat. Si entenem que amb una cama trencada toca aturar-se i reposar, amb l’ànima trencada no hauríem de fer el mateix?

Una societat que ens aboca a patir dolor i ansietat en pro del benefici d’uns pocs és una societat malalta. Davant d’això, cuidar-se és un acte de rebel·lia. Posar límits és l’inici d’una revolució.

El Nadal penalitza les no-monogàmies.Falten menys de 6 setmanes per Nadal, una època molt feliç de l’any... o no. La con...
18/11/2025

El Nadal penalitza les no-monogàmies.

Falten menys de 6 setmanes per Nadal, una època molt feliç de l’any... o no. La construcció que en la societat actual s’ha fet de les festes de Nadal les han convertit en una celebració de la normativitat afectiva. El recolliment hivernal l’hem transformat en l’exaltació de la família i els vincles de sang. Però no de tots els models de família, sinó del més clàssic: heterosexual, amb descendència, amb la parella monògama com a nucli. És un misteri, però el fet de compartir material genètic sembla que faci que de forma quasi immediata hi hagi bona entesa, benvolença i solidaritat entre els membres d’una família.
L’enaltiment d’aquest model per sobre de la resta implica l’obligatorietat de fer encaixar tots els altres models a aquest. Les dissidències que tu i la teva xarxa de relacions properes tingueu seran ocultades, invisibilitzades. Es farà veure que no existeix la teva altra parella, la que no ha vingut al dinar. La teva polisolteria es transformarà en simple solteria. Però les mirades de la resta de comensals deixaran clar que saps que ser mare soltera no és normal, que si acceptem que sigueu una parella de gais és per què ens obliga el que és políticament correcte. Es perdonarà el teu encaparrament en no voler tenir criatures.
Qui no tingui un nucli familiar normatiu al que fer veure que encaixa, tindrà encara pitjor rebuda. Si has trencat vincles amb la família d’origen cansada d’aguantar les seves violències, és molt possible que no puguis anar amb la teva família d’elecció, obligada com està a passar les dates assenyalades amb les seves famílies genètiques. La soledat és el càstig nadalenc a la dissidència.

Però no està tot perdut! Tota norma social es fa forta cada cop que es replica però a cada moment en què hi ha l’opció de no ser replicada, hi ha l’oportunitat de fer-la caure. És qüestió de triar no fer-la. Tu tries amb qui vols passar aquest Nadal, amb la gent que t’estimes o amb la gent que t’obliga la societat.

Conferència: La transmissió de cultura B**M.El proper dimarts 4 de novembre a les 20:00 dono una conferència a En la Órb...
21/10/2025

Conferència: La transmissió de cultura B**M.

El proper dimarts 4 de novembre a les 20:00 dono una conferència a En la Órbita de Ío (). En aquesta es parlarà del fenomen que es dona quan una persona es comença a endinsar en una subcultura sexual (en aquest cas el B**M): els processos d’aprenentatge i transmissió d’informació. Davant del desconeixement sobre què suposa aquella subcultura, la fascinació i les ganes de formar-ne part porten a les persones neòfites a voler saber més: què és, com es fa, què significa, la “forma correcta” d’executar. En aquest moment es mobilitza tota una dinàmica de transmissió d’informació, amb canals comunicatius informals preestablerts, agents de socialització i la reproducció de béns simbòlics.

Si t’interessa saber més sobre l’acte i acudir-hi, podeu consultar condicions, places lliures i ubicació contactant amb la direcció del local a través del WhatsApp al 666034037. Si teniu dubtes sobre el contingut, serà un plaer respondre’ls i animar-vos a venir, que el tema val la pena.
**M ***r **sh

Dirección

Barcelona

Horario de apertura

Lunes 09:00 - 21:00
Martes 09:00 - 21:00
Miércoles 09:00 - 21:00
Jueves 09:00 - 21:00
Viernes 09:00 - 21:00
Sábado 09:00 - 21:00

Teléfono

+34601703613

Notificaciones

Sea el primero en enterarse: le enviaremos un correo electrónico cuando Ignasi Puig Rodas publique novedades y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin y puede darse de baja en cualquier momento.

Contactar Con El Consultorio

Enviar un mensaje a Ignasi Puig Rodas:

Atajos

Compartir

Categoría