Centre d’Atenció als Processos de Pèrdua i Dol.

Casa
España
Ciudadela
Centre d’Atenció als Processos de Pèrdua i Dol.

Información de contacto, mapa y direcciones, formulario de contacto, horario de apertura, servicios, puntuaciones, fotos, videos y anuncios de Centre d’Atenció als Processos de Pèrdua i Dol., Psicólogo, Calle Son Salomó, 31B, Ciudadela.

14/08/2026

I els dies de vacances també han arribat 😉

El parèntesi necessari i esperat. Reconèixer i fer respectar el descans propi, el gaudi

Unes vacances, les d'aquest estiu, pensades en forma de quotidianitat. El dia a dia més senzill.

Un temps pausat. El temps primordial per dedicar-se i dedicar

☀️☀️

📷🎨 Artesta - Wall art & Posters

24/07/2026

Mi 69 ( Ed.Anagrama) va molt més enllà que la crònica de l'any que l'autor va nèixer. I com diu el propi David Trueba és un exercici de reconeixement al llegat i als valors

"...Nadie era dueño de su vida. Si algo había cambiado entre la posguerra y la época en la que yo vine a nacer fue precisamente eso: alcanzar a sentirse con cierta plenitud dueño de un destino propio. Ni mi padre ni mi madre gozaron de ese privilegio. Y por ese contraste les tuve siempre un respeto inamovible y sólido"

"... Siempre he despreciado a esos que presumen de ser tipos hechos a sí mismos. Todos somos fruto de mil factores, muchos de los cuales ya están ahí esperándonos al nacer"

"... El hecho de que absolutamente todas las prendas que llevé encima en los primeros quince años de mi vida fueran de segunda, tercera o cuarta mano me convirtió en la persona que soy [...]. Soy pues más utilitarista que "estrenista", y eso ha regido también mi vida profesional, pues detesto la búsqueda desesperada de originalidad y lo novedoso y si me preguntan diré que no hay nada más arriesgado que transitar por la normalidad ni nada más original que lo convencional bien hecho"

"... Quizá llegué para darles a los dos, a mi padre y a mi madre, una brizna más de determinación [...]. Poco a poco los vi perseguir una libertad individual, al margen de esa esclavitud impuesta por la peripecia del país o la institución de pareja. A ambos, creo, les brotó en sus años finales una independencia personal encomiable "

"...Y ahora le escribo sobre esa parte tan importante de lo que soy y que le debo al tiempo de la llegada, en un ejercicio retórico, pero también de justicia, o al menos eso querría que fuera. Creo que siempre he detestado ese subgénero tan habitual que es el psicodrama familiar: ese despliegue de rencores y agravios lavados que se expulsan como un vómito en reuniones y velatorios, porque jamás lo viví entre los míos y quizá por ello me resulta artificioso y fabricado"

📝📝

18/07/2026

El cos té memòria, més enllà dels records conscients. Una imatge, una olor, una veu, un lloc, una cançó, un objecte, una data, unes paraules.. s'acaben convertint en detonadors i ens fan reviure fets passats. Històries guardades - intencionadament o no - que emergeixen quan menys ho esperes.

Dissabte, 12 de juliol de 1997. Jo tenia 18 anys i feia pocs dies que havia tornat a casa a passar l'estiu, després d'un primer hivern a Barcelona com estudiant universitària.
Havíem planejat passar el dia a una de les platges de la costa Sud. Dins la motxilla hi vam posar un transistor petit. Volíem/ havíem de / necessitàvem seguir minut a minut les darreres tres hores del segrest de Miguel ( així era com li deien les persones del seu entorn ). A Menorca, l'illa de la calma, la sensació que suposava aquella barbàrie, el sense sentit més absolut iniciat dos dies abans, també el vivíem en primera persona. Encara avui, 29 anys després, record perfectament l'instant en que el periodista radiofònic ens comunicava que havien trobat a n'en Miguel en estat crític. Aquell jove basc que havíem après a estimar amb compassió, incredulitat i impotència, que només tenia 10 anys més que jo, moriria poques hores després.
Des del moment que ens vam assabentar del seu captiveri havíem necessitat negar-nos una evidència que ens aclaparava com a persones, però sobretot com a societat. Uns fets, aquells, que amb la perspectiva del temps podem afirmar que van deixar petjada

"Miguel Ángel Blanco: las 48 horas que lo cambiaron todo", un documental en el què fotogrames, relats, mirades, emocions, sorolls i incertesa en temps real fan que emergeixin records no presents, però sí viscuts. Un treball de Jon Sistiaga que ens evoca a aquell patiment aliè que vam viure com a propi. Un treball que posa paraules a una vivència individual, familiar i col.lectiva igual d'impactant i colpidora gairebé tres dècades després

🖊️"Miguel Ángel Blanco: las 48 horas que lo cambiaron todo", de Jon Sistiaga
📍 Netflix

23/06/2026

Sant Joan és orígens, valors i llar

Sant Joan és generositat, acollida i identitat

Sant Joan és part del llegat de qui ens ha estimat i ens estima, de qui estimam. Més enllà del pas del temps

📷 avis. Sant Joan's '90

09/05/2026

📍Xerrada Alba Payàs. Viure el dol i tenir cura dels fills després de la mort d'un ésser estimat

Ateneu de Maó, dimarts 05 de maig
Àrea de Salut de Menorca

📝 Enfortir les capacitats dels pares i mares per garantir la seva presència envers les necessitats dels fills i filles

📝 L'ESCOLA com un espai de refugi, cura i restauració

📝 L'entorn familiar i l'equip docent com a figures adultes de referència

📝 Prevenció de la solitud i el patiment individual i sociofamiliar

💡 La COMUNITAT envers el patiment, les pèrdues i el dol
💡 Sensibilització i divulgació

SEGUIM !

28/04/2026

🔊 Una doble tasca: viure el dol i tenir dels fills després de la mort d'una persona estimada.

📌 Conferència a càrrec d'Alba Payàs i Puigarnau
📅 DIMARTS 5 de MAIG - 19.30h
📍Ateneu de Maó (Menorca)

🖊️La responsabilitat dels pares i mares per acollir i sostenir les necessitats dels fills i filles mentre estan vivint el seu propi procés de dol per la mort d'una persona estimada

🖊️La reconstrucció d'un entorn segur i una llar protectora que mitigarà la pèrdua colateral que comporta la pèrdua de la persona estimada

💡Una xerrada que pretén posar en relleu la importància de saber orientar a les famílies quan la pèrdua i la criança s'entrellacen.
💡Un espai que pretén posar en relleu la importància d'atendre les necessitats de les famílies quan la pèrdua i la criança s'entrellacen, saber comprendre i acompanyar-les.

Compromís amb la divulgació comunitària
.laboració #

duelo.bcn

23/04/2026

23 abril. LL I B R E S

refugi i llar 🤍

no deixem mai de celebrar-los

🌹🌹📚📖

📷

10/04/2026

🤍 COMERÁS FLORES: na Marina viu a l'uníson la mort del seu pare, el seu referent, mentre s'enamora d'un desconegut que comença a admirar incondicionalment

🤍 COMERÁS FLORES: el relat del patiment natural, esperable i inherent al procés de dol d'una filla en la pèrdua de qui més estima, de qui més t'ha estimat.

"El día que mi padre murió, hacía sol y yo tenía hambre. Ese día tuve que comprar el pan exactamente como cada día, ni muy tostado ni muy crudo. Esa noche, vi a mi sobrino llorar y reír. Yo también lloré y reí. No sabíamos qué hacer con tanto dolor en los pulmones"

"No sé si es verdad eso de que no tengo padre, pero sí tardé mucho en decir que el padre que yo tenía murió"

"Antes de morir, papá me dijo: piojita, el amor es lo más importante que hay en la vida. Y yo lo creí tanto que casi me quedo sin aire. Tanto le creí que no le pregunté el amor de quién, qué amor, papá"

🤍 COMERÁS FLORES: el relat del patiment infringit i intencionat, del dolor silenciós i subtil de qui diu estimar-te des de l'ambivalència, la por, l'amenaça i el despreci.

"Yo sentía mi corazón diminuto, un corazón de pajarillo que de tan pequeño ya no encontraba su sitio"

"Mi forma de estar contenta era seguir buscando caminos para la huida"

"Me acordé (...) de un miedo que fue más grande que el miedo a la muerte. El miedo al dolor de los demás"

" Tardarás en aceptar que tú no eras la única que lloraba. Sobre todo, tardarás en perdonarte por haber tardado tanto en protegeros"

"Tengo una pregunta atravesada: ¿Y qué hacía una chica como tú con un hombre como él ?"

"Sabrás que lo que se acaba, se acabó mucho antes y no se acabará del todo hasta tiempo después"

COMERÁS FLORES de Lucía Solla , un llibre que totes i tots hem de llegir

🤍🤍

15/03/2026

📌 Recap ruta per terres catalanes:

1-UP DATE Societat Catalano Balear de Cures Pal.liatives
Homenatge al professor R.Bayés, referent professional i personal. El savi que volia ser recordat com una bona persona

2- XIX Jornada d'Acompanyament al Dol i la Malatia - Lleida

3- compartint AMISTAT, inquietuds i rigor amb i (🤍)

Com va dir el professor Torralba en la seva ponència EL DOL VISCUT DES DE DINS. DEL PROFESSOR AL TESTIMONI, "donem autoritat al relat, a la narrativa de qui ha viscut la mort d'una persona estimada. Deixem de parlar d'oïdes."

SEGUIM !!!

21/02/2026

📌DIVENDRES interILLES: Recap.

1 i 2 - Participació a les XIII Jornades Malalties Minoritàries i Discapacitat: Aquí i ara, canviem el present
🖊️La comunicació i el diàleg terapèutic com a eina preventiva, efectiva i AFECTIVA
🖊️Model d'atenció basat en la relació i el vincle, els valors, l'expertesa i les habilitats
🖊️L'ètica de la cura i l'ètica de la vulnerabilitat

3 i 4 - Trobada amb les famílies del CEIP Badies, de Badia Gran ( Llucmajor )
🖊️La comunitat envers el patiment
🖊️L'escola com a espai de cura i protecció
🖊️La família i entorn afectiu com a figures referents, segures, protectores i de confiança
🖊️La pedagogia de la vida, les pèrdues, la mort i el dol
com a eina preventiva

💡posar consciència # assenyalar necessitats # donar veu i visibilitat # generant inquietuds # fomentar el canvi

SEGUIM ! 👌🏻👌🏻

Dirección

Calle Son Salomó, 31B
Ciudadela
07760

Teléfono

+34695575553

Página web

http://atencioperduaidol.com/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Centre d’Atenció als Processos de Pèrdua i Dol. publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.