Lunes 15:00 - 21:00 Martes 15:00 - 21:00 Miércoles 09:00 - 21:00 Jueves 15:00 - 21:00 Viernes 09:00 - 13:00

PROA, Psicologia I Formació

Casa
España
El Vendrell
PROA, Psicologia I Formació

Som un centre privat d’atenció, orientació i tractament en psicologia, ubicat a la vila del Vendrell, Baix Penedès, integrat per un equip de psicòlegs.

Psicologia cognitiva conductual

11/06/2026

"I si surt malament? I si plou? I si s'enfada? I si no arribo a temps?" 🌪️

Benvinguts i benvingudes a un nou dijous de . Avui parlem d'un dels lladres d'energia més grans del nostre segle: La Rumiació (o el que és el mateix, donar-li voltes a les coses fins a l'esgotament).

Als éssers humans ens aterreix la incertesa. Per això, el nostre cervell crea la "il·lusió de control": ens autoconvencem que si ens preocupem prou per alguna cosa, estarem preparats per al desastre. Però la realitat és que el 90% de les coses per les quals ens angoixem, mai arriben a succeir. 🤯

En psicologia utilitzem una eina molt visual per a combatre això, que serveix tant per a l'oficina com per al dormitori dels petits.

En el carrusel d'avui t'explico com aplicar-ho:

✨ Per a tu: El famós "Cercle de Control" de Stephen Covey. Un sedàs (o cribratge) ràpid per saber on posar la teva energia i quines batalles has de deixar anar perquè, senzillament, no depenen de tu.

✨ Per a ells: La "Capsa de les Preocupacions". Una tècnica d'externalització meravellosa per ajudar-los a buidar la seva ment abans de dormir, donant-li un lloc físic a l'ansietat.

Deixar de voler controlar-ho tot no et fa més feble, et fa més lliure. 🌿

💬 Fem l'exercici ara mateix als comentaris: Quina és aquesta cosa que t'està generant ansietat avui i que, sent honestos, NO està en el teu cercle de control? Et llegeixo i deixem anar llast junts! 👇

03/06/2026

Benvingut a la teva dosi de (ent) de la setmana! 💊🧠 Avui venim a desmuntar un dels paranys més aplaudits per la societat: el perfeccionisme.

Ens han venut que ser perfeccionista és una gran qualitat, el famós "defecte" que tots diem a les entrevistes de feina. Però a la consulta del psicòleg veiem la realitat: el perfeccionisme és un lladre d'alegria. És una veu tirana que et diu que res del que fas és suficient. 🌪️

Al post d'avui (llisca 👉) et proposo rebel·lar-te contra aquesta veu utilitzant el Mètode del 80%.

La paradoxa és que per assolir aquest últim 20% de "perfecció absoluta" en una tasca, sols gastar el 80% de la teva energia i temps. És insostenible! Aprendre a dir "això està prou bé" no és ser mediocre, és ser intel·ligent amb els teus recursos mentals. És entendre que la teva vàlua no depèn que la teva casa sembli un museu, ni que la teva feina no tingui ni un sol error tipogràfic. 🏡✨

💬 Fem teràpia de grup als comentaris:
En quin àmbit de la teva vida et castigues més buscant la perfecció absoluta? A la teva feina? En el teu rol com a mare/pare? En el teu físic?

Et llegeixo als comentaris! Dona't el permís de declarar-ho "prou bo" avui mateix. 👇

📌 Guarda aquest post com a salvavides per a aquests dies on l'exigència no et deixi respirar.

02/06/2026

Avui a 🔍 , analitzarem per què el talent natural, quan es barreja amb la supèrbia, sol acabar roncant sota un arbre.

En psicologia ens trobem sovint amb el que anomenem el "Biaix d'excés de confiança". Passa quan una persona és genuïnament bona en alguna cosa (té talent, intel·ligència o habilitats innates) però deixa que això defineixi tota la seva identitat. La llebre del conte estava tan enamorada de la seva pròpia velocitat que va cometre l'error més bàsic de tots: subestimar el procés i menysprear el seu competidor.

La supèrbia és molt perillosa per a la ment perquè, irònicament, et torna mandrós.

L'ego et xiuxiueja a l'orella que tu no necessites preparar-te tant com els altres, que a tu les coses et surten soles, que et pots permetre el luxe de relaxar-te perquè "ets el millor". Aquesta arrogància és exactament el que va fer que la llebre s'estirés a dormir a meitat de la cursa.

Mentrestant, la tortuga avança. No té un talent enlluernador, però té una cosa molt més poderosa: humilitat i mentalitat de creixement. Sap que ha de posar un peu davant de l'altre i no dona res per fet.

Hi ha una frase meravellosa en psicologia esportiva que resumeix aquest conte a la perfecció: "L'esforç venç el talent, quan el talent no s'esforça".

Tenir facilitats o talent per a alguna cosa és un regal, però si deixes que l'arrogància agafi el volant, acabaràs perdent curses contra persones que simplement van estar disposades a treballar més dur i amb més humilitat que tu.

💬 Segur que alguna vegada t'has creuat amb algú que tenia moltíssim talent però el va desaprofitar per pura supèrbia. Què n'opines tu? Creus que al final la constància sempre guanya a l'ego? Et llegeixo als comentaris. 👇

📌

29/05/2026

"És que em fan perdre la paciència per la mínima ximpleria!".
Segur que t'has repetit aquesta frase alguna vegada després de fer un crit del qual després t'has penedit. Benvinguts i benvingudes a un nou divendres de . Avui toca mirar cara a cara l'emoció amb pitjor fama de totes: La Ràbia. 🌋
Sovint ens sentim culpables per enfadar-nos, però sabies que la ràbia és en realitat un mecanisme de defensa brillant del teu cervell? És com un guardaespatlles rude. Apareix per protegir-te quan percep una amenaça.
El problema és que, com un iceberg, la ràbia és només el 10% que es veu per sobre de l'aigua. 🧊
El que realment fa que esclatem sol estar submergit: aquesta càrrega mental que no comparteixes, el cansament acumulat de la setmana, la frustració perquè les coses no surten com esperaves, o el simple fet que tens gana i no has parat ni cinc minuts.
En el carrusel d'avui et deixo eines vitals: ✨ Per a tu: Aprèn a desactivar el guardaespatlles connectant amb la teva veritable necessitat. ✨ Per a ells: Tècniques d'"externalització". Quan el petit pinta la seva ràbia, la treu del seu cos i deixa d'identif**ar-s'hi.
La propera vegada que tu o el teu petit esclateu, no us quedeu a la superfície. Bussegeu una mica. 🤿💙
💬 Et llegeixo als comentaris: Siguem sincers, quina emoció és la que més sol amagar-se sota el teu enuig? L'estrès, la falta de son, la por...? 👇

27/05/2026

Feliç dia! Ja és aquí la teva (ent) 💊🧠 setmanal. Avui venim a desmentir un dels mites més grans sobre la salut mental i la productivitat.

Si deixes les coses per a l'últim moment, no ets "mandrós" ni et falta disciplina. En psicologia sabem que la procrastinació és un problema de regulació emocional. El teu cervell veu una tasca gran (com estudiar, netejar o fer un informe), sent angoixa i decideix protegir-te buscant una recompensa ràpida (com obrir TikTok). 📱🏃‍♂️

El truc no és enfadar-te amb tu mateix, sinó hackejar aquesta resistència inicial. Per això, al carrusel d'avui (llisca 👉), et porto La Regla dels 5 Minuts.

Quan li dius a la teva ment "farem això durant dues hores", entra en pànic. Però quan li dius "només endreçarem l'escriptori durant 5 minuts i després parem si volem", la barrera d'entrada és tan baixa que el cervell accepta el tracte.

La trampa positiva? Un cop comences, el cervell ja està en moviment, l'ansietat per l'anticipació desapareix i, gairebé sempre, acabes quedant-t'hi molt més temps. Començar és el 80% de la feina. 🚀✨

💬 Et proposo un repte als comentaris:
Quina tasca portes evitant tota la setmana? Escriu-la a baix, posa el teu cronòmetre en 5 minuts de seguida que tanquis Instagram i a per totes!

Et llegeixo a baix (i prometo celebrar la teva micro-victòria amb tu!). 👇

📌 Guarda aquest post per als dies en què tot se't faci una muntanya.

26/05/2026

Poques cançons han generat tant de debat en els últims anys com la sessió de Shakira amb Bizarrap. L'hem escoltat a tot arreu, ens sabem la lletra de memòria, però avui a 🔍 , ens la mirarem amb les ulleres de la psicologia.

Quan la cançó va sortir, vaig llegir moltíssims comentaris dient que "s'ha de saber perdre", que "hauria de guardar silenci per elegància" o que estava sent "molt rancuniosa".

Com a psicòleg, això em va fer saltar de la cadira. Culturalment, li tenim una por atroç a la ràbia. Ens han ensenyat que davant d'una traïció o una pèrdua dolorosa, el més madur és fer bona cara, no fer soroll i tirar endavant. Bàsicament, que "mastiques y tragues".

Però el dol no funciona així.

Negar la fase d'ira és una bomba de rellotgeria per a la teva salut mental. Sentir ràbia quan et trenquen la confiança és la cosa més humana, natural i sana del món. És la teva ment dient-te: "això que m'han fet és injust i em fa mal".

El que va fer Shakira en aquesta cançó és l'exemple perfecte del que Freud anomenava Sublimació. És un mecanisme de defensa meravellós on agafem una emoció molt densa i destructiva (com la ira) i, en lloc de trencar plats o fer-nos mal, la canalitzem cap a una cosa creativa, productiva i constructiva. Escriure una cançó, córrer una marató, pintar o enfocar-te en la teva carrera.

Ara bé, hi ha un petit parany en aquesta famosa tornada que necessito aclarir. "Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan".

És un himne d'empoderament brutal, sí. Però compte amb comprar la idea que ser fort signif**a anul·lar la tristesa. La realitat clínica és que has de plorar per poder facturar. La tristesa i la productivitat no són enemigues. Necessitem passar pel dolor, transitar-lo i treure'l, perquè aquest "facturar" (que signif**a avançar, reconstruir la teva vida, tornar a brillar) sigui real i no només una tireta sobre una ferida infectada.

No deixis que ningú t'imposi com has de sanar ni t'exigeixi un "silenci elegant" per a la seva pròpia comoditat. Tens dret a enfadar-te, a plorar i, per descomptat, a ressorgir amb més força que mai. 🐺✨

💬 Explica'm, quan et trenquen o t'enfades molt... com sols canalitzar aquesta energia? Et

20/05/2026

Benvingut a la teva dosi de (ent) d'aquesta setmana! 💊🧠

Si ets dels quals es f**a en el llit i de sobte el cervell encén la ràdio a tot volum per a recordar-te tot el que podria sortir malament, aquest post és per a tu. 📻💥

En psicologia sabem una cosa clau: el pitjor consell que li pots donar a algú amb ansietat és "no pensis en això". Si et dic que no pensis en un elefant rosa... boom! Ja ho tens al cap. 🐘

Per això, la tècnica del Temps de Preocupació (llisca 👉) és tan efectiva. Li treus al teu cervell la necessitat d'estar en alerta contínua perquè li garanteixes que hi haurà un moment específic i segur per a atendre aquests problemes. És com dir-li a la teva ansietat: "T'escolto, però ara estic ocupat. Parlem a les sis".

Al principi costa, però amb pràctica, aquest petit hàbit li retorna uns límits sans a la teva ment i allibera moltíssima energia que abans gastaves rumiant sense parar. 🧘‍♀️✨

💬 Ajuda'm a veure com ho adaptaries tu:
En quin moment del dia agendarías els teus 15 minuts de "Temps de Preocupació"? (Recorda: mai just abans de dormir!).

Deixa-ho en els comentaris i comencem a posar-li límits a la ment! 👇

📌 Guarda aquest post per a recordar els 3 passos de la tècnica.

19/05/2026

📖Ens llegien aquest conte de petits per a ensenyar-nos a no ser vanitosos, però la història de "El vestit nou de l'emperador" és, en realitat, un dels millors tractats de psicologia social que existeixen.

Avui en 🔍 ens treiem les màscares.

👚Fes memòria: uns estafadors arriben al regne i diuen que han teixit una tela meravellosa, però amb un parany. Només les persones intel·ligents i capacitades per al seu càrrec poden veure-la. Per als ximples, és invisible.

El que ocorre a continuació ho veig en consulta cada setmana. L'emperador no veu res, però fingeix que sí per por de semblar ximple. Els seus ministres fan el mateix. I finalment, tot el poble surt a aplaudir un vestit que no existeix.
Això no és un conte de fades; és el teu dia a dia. En psicologia ho diem conformitat social.

😨Aquesta por profunda a ser descoberts, al fet que algú ens assenyali i digui "tu no vals", ens empeny a posar-nos vestits invisibles constantment. És aquest moment en el qual dius que has entès alguna cosa en una reunió per vergonya a preguntar. És fingir que la maternitat o paternitat està sent meravellosa quan estàs esgotat. És somriure i dir "tot genial" quan per dins no pots més. Preferim trair la nostra pròpia realitat abans que arriscar-nos a ser els "incompetents" del grup.

La pressió de portar un vestit invisible de perfecció esgota el sistema nerviós. Genera ansietat, estrès i alimenta la síndrome de l'impostor, perquè en el fons, saps que estàs actuant.

📗En el conte, fa falta que un nen (que encara no ha après a tenir por al judici social) assenyali al rei i cridi: "Però si va nu!".

Aquest és el nivell d'honestedat brutal que necessites amb tu mateix. La vulnerabilitat d'atrevir-te a dir "no ho sé", "no puc amb això" o "necessito ajuda" és l'acte de rebel·lia més gran contra la pressió social. És el moment en el qual deixes de sostenir una mentida col·lectiva i comences a respirar de veritat.

Treure's la necessitat d'aparentar és deixar anar un pes enorme. Et convido a deixar aquest vestit invisible avui mateix i donar-te el permís.

ElTrajeDelEmperador

18/05/2026

Creus que ja coneixes a totes les treballadores de Proa? T'equivoques! Una semana més, tornem, en aquest cas, per a presentar-vos a la Josepa.👏

Hola!🙋‍♀️🙋‍♀️ El meu nom és Josepa, tot i que moltes persones em coneixen com Pepita o Pepi.

🛣️El meu camí com psicòloga clínica comença el setembre del 1990 i també com a directora/fundadora del centre Proa, Psicologia i Formació al Vendrell. Treballo seguint la línia Cognitiva Conductual (TCC) i he anat incorporant teràpies de tercera generació com la teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) i també Mindfulness.

Paral·lelament he realitzat assessorament psicològic a víctimes de violència domèstica, a l’Ajuntament del Vendrell i treball amb famílies pels equips de l’EAIA del Baix Penedès. He combinat aquestes tasques amb la de formadora fent conferències, xerrades i participant en projectes divulgatius i formatius.

🧠Les meves àrees d'intervenció són: Infantil, Adolescents, Adults, Gent Gran, Parelles, Famílies...

👩‍🎓Si tornes a escollir una professió.... tornaria a ser psicòloga. Després dels 35 anys dedicada a la psicologia clínica, puc afirmar que continua motivant-me el fet de poder ajudar a les persones a restablir o millorar la seva salut mental, augmentant així la seva qualitat de vida.

12/05/2026

Tots hem sentit aquest "subidón" quan comencen a sonar els violins de "Viva la Vida" de Coldplay. Però, t'has parat a escoltar bé la història que compte?

Avui a 🔍 , parlarem de reis destronats, castells de sorra i la fragilitat del nostre ego.

En consulta, solc veure molt sovint aquest "efecte visqui la vida". Arriba algú que acaba de perdre el seu treball d'anys, que s'acaba de divorciar, o que ha vist com un projecte vital s'enfonsava i la frase que més repeteixen no és "estic trista", sinó: "No sé qui soc ara mateix".

Aquest és el perill del que en psicologia cridem construir una Identitat Externa.
Com diu la cançó, ens passem la vida construint el nostre valor personal sobre "pilars de sal i sorra". Deixem que ens defineixi el nostre càrrec en l'empresa, l'èxit de la nostra relació, els diners en el compte o els likes en xarxes socials. El problema és que totes aquestes coses són prestades. No tens el control absolut sobre elles.

I quan el vent bufa fort i et lleva la corona... t'adones que el castell cau.

Si estàs passant per una etapa on sents que el teu "regne" s'ha ensorrat, sé que fa una por paralitzant. Però et prometo alguna cosa: la caiguda de l'ego és, paradoxalment, el moment de major creixement psicològic. És la vida obligant-te a deixar de sostenir-te en l'aire i a començar a tirar arrels en terreny ferm.

Comences a construir sobre el que ningú et pot llevar: la teva resiliència, els teus valors, la teva capacitat d'estimar i la teva experiència.

Tu no ets el teu treball, no ets el teu estat civil i no ets l'èxit del teu últim projecte. Ets qui es queda dempeus quan tot això desapareix. 🏛️✨

💬 Explica'm, alguna vegada has sentit que et queia un "castell de sorra" i vas haver de reinventar-te? Et llegeixo aquí sota. 👇

Dirección

Calle La Rambla, 26-28
El Vendrell
43700

Horario de Apertura

Lunes	15:00 - 21:00
Martes	15:00 - 21:00
Miércoles	09:00 - 21:00
Jueves	15:00 - 21:00
Viernes	09:00 - 13:00

Página web

http://proapsicologia.cat/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando PROA, Psicologia I Formació publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.