30/07/2026
Ha sigut una setmana estranya.
I comparteixo això, no per fer una queixa, sinó per posar en valor aquesta feina.
Sempre presumeixo de formar part de la comunitat més bonica que hi ha: la Família Mandala.
Aquí ens hem compartit molt més que una pràctica. Hem rigut, hem plorat, ens hem sostingut i hem crescut junts.
A l’estiu, la Família creix molt i fluctua. Arriben persones noves, d’altres marxen, i això forma part de la màgia.
Però aquesta setmana també han passat coses que m’han remogut.
Diverses persones han assistit a les classes de la platja i han marxat sense abonar la quota.
I, més enllà dels diners, el que em dol és el missatge que, sense voler, hi ha al darrere.
Perquè una classe no és només aquella hora compartida a la sorra.
Hi ha anys de formació, d’estudi, de pràctica, d’inversió, de dubtes, de preparació, d’organització i de feina invisible perquè, quan arribis, tot sembli fàcil.
Hi ha temps dedicat a crear un espai segur, una comunitat on et puguis sentir a casa, i una manera d’acompanyar que neix des del cor, però que també requereix molt compromís.
Quan decideixes venir a una classe, no només estàs pagant una sessió.
Estàs donant valor a una professió, a una dedicació i a una persona que ha escollit posar tota la seva energia al servei dels altres.
Continuaré fent aquesta feina amb la mateixa il·lusió, perquè l’estimo profundament.
Només volia recordar que, darrere de cada classe hi ha molt més del que es veu.
I que cuidar els espais que ens cuiden també passa per respectar-los.
Gràcies a totes les persones que, dia rere dia, feu possible que aquest projecte continuï creixent.
Sou la raó per la qual la Família Mandala existeix 🩵.
