Teresa Pelayo Psicologia

25/08/2021

Bon dia! M'agradaria preguntar-vos quin significat te per vosaltres "parar", quan us dieu aquesta paraula com us sentiu? Què és el primer que penseu? Com reaccioneu?

26/03/2019

Que li demanarieu a un professional de la psicologia?

17/03/2019

Ens.pasem la vida buscant sentit al què ens passa, anem en una direcció sense, moltes vegades, pensar si volem anar cap allà.ens fa una certa por parar i gaudir del moment, apropaiar-nos dela nostres actes i.respectar-nos tal qual som..Ens oblidem de que la.vida no és.una carrera, que no estem.aqui per competir contra ningú, i això cansa, desgasta i agota. Jo sóc.la.unica responsable de la meva vida,.jo decideixo la direcció, i si un.cop.arribo veig i.sento que aquell no es el lloc a on vull.estar m.en vaig...així és la.vida. Un viatge continu cap a un mateix. Una aventura que només nosaltres podem liderar...ens hauriem d'atrevir a provar-ho, a intentar-ho, a equivocar-nos, aqui és a on rau el sentit.autentic de viure
Vivim????

10/02/2019

No em diguis que serà fàcil, saps que no és així. T'estic dient coses que no m'havia dit a mi mateixa, perquè feien massa mal...no em diguis que estigui tranquil·la, estic com un flam, em sento vulnerable i estranya, com sé jo que no em faras mal? Vinc d'un món a on el silenci era el meu company, m'havia fet mestra en l'art de la invisibilitat i ara em demanes que sigui, que em doni permís per ser...i no sé com fer-ho...creus que podré? M'entran ganes de sortir corrents i continuar com fins ara...però se que ja no puc tornar enrere...tinc fetes les maletes i vull fer aquest viatge!!

01/02/2019

Resistencias al cambio. Nuestras creencias, nuestra falta de conciencia, nuestro inconsciente programado, todo eso forma parte de nuestras resistencias...solo podremos trascenderlas cuando aceptemos y miremos sin juzgar...es difícil? Si, lo podemos hacer? Sí.
Feliz viernes!!

27/01/2019

A veces pasa que vivimos porque respiramos pero sin tener conciencia de ello...y asi, un dia, respirando nos despertamos y ya no nos vale el seguir respirando para mantenernos vivos, sino que queremos sentirnos vivos para seguir respirando. Y decidimos ser actores y no espectadores..y cojemos las riendas y nos soltamos, y vamos soltando y vamos dejando todo aquello que un dia nos sirvio para ir sobreviviendo, pero que ahora ya no nos sirve...y estamos confundidos...pero sabemos que cuando hemos decidido vivir nuestra vida ya no hay marcha atras...

26/01/2019

No, no eres la única persona que siente así, no tengas miedo de mirar, de ver, de encontrar sin buscar...a veces duele, a veces uno no lo espera, pero si aceptas lo que hay ya es una excelente manera de empezar...

16/08/2017

16/08/2017

https://www.gestaltsalut.com/