24/08/2026
Hi havia una vegada, fa més de 15 anys ja, en Pep de Cal Racó i el meu germà, en Xavi iniciaren un viatge sense rumb direcció els Pirineus en busca d'un estiu més fresc i de floracions quan a casa es tot un secarral amb el seu Range Rover vell i atrotinat.
La vista és va perdre en veure una muntanya rosa fúcsia i vam decidir anar la a buscar. Sense saber ni on eren, ni on anaven van fer cap a Tor , on Catalunya deix de ser-ho per donar pas a Andorra fent cap a casa sisqueta on la Pili els va servir una safata de menjar com si fossin al menjador de casa, a Vallespinosa
Fou llavors quan van descobrir el nom d'aquella flor capritxosa que puntualment pinta la vall ferrera de Rosa cridaner: Neret
Avui m'he aixecat amb el peu esquerra fins que una família, sense coneixens, sense voler-ho, m'ha fet somriure de cor
Diumenge van esmorzar a ca la Pili i ella els va parlar de les nostres mels, les abelles i de retruc, de nosaltres :) M' he passat la tarda preparant aquests potets, per la Neret i la seva familia per compartir amb tota la gent que l' estima
He treballat amb amor, amb l'amor que sentim pel padrí ara i sempre, pels records viscuts a Tor on sempre ens han fet sentir com a casa, amb l'imatge dels meus fills inflanse a Gerds, amb l'energia de la Pili sempre atrafegada... Pensant com d'especial serà aquesta nena, com la flor amb qui comparteix nom... Delicada, preciosa i regalant el millor d'ella mateixa a tots els que saben aturar-se a observar la i entendre-la
Gràcies Tor per acollirnos, gràcies Pili per pensar-nos i mil gràcies Neret i família per recordarme que la vida té coses i persones precioses 💚
l 🍯🐝
