GLPMartin

01/08/2026

🌞🌊✨ Bones vacances!

… i ja són aquí!

A totes les famílies i a tot l’equip de Glpmartin: gràcies per un curs intens, ple d’aprenentatges compartits, converses, avaluacions, sessions i molt d’acompanyament.

Ara toca el més important: desconnectar, descansar i tornar amb energia. 💜

Perquè descansar també cura. I perquè un equip cansat no pot fer ben feta la feina que estimem tant.

📅 Ens veiem a partir de l’1 de setembre.

Fins llavors, bons banys, molt de gelat, t**des de no fer res, cabotades a la platja, sopars llargs i tot allò que us faci bé. ☀️🍦

Feliç estiu a tothom! 🌴

22/07/2026

🧩📅🤯 Muntant els horaris pel setembre…

Cada any, la mateixa “moguda” 😅

Us pensàveu que només fem valoracions i informes? Doncs no. També som Tetris professionals amateurs 🎮

📩 El que ens arriba per xat:
👩 “Ens va bé dilluns a les 17h, però no els dijous.”
👨 “Nosaltres només dimecres, si pot ser 🙏”
👩‍👧 “A la Laia només li va bé divendres t**da.”
👨‍👦 “Millor abans de les 18h… té extraescolar 🎾”
👵 “Nosaltres qualsevol dia ens va bé!” ← les nostres favorites ✨

📊 A l’agenda:
Dl 16h ✅
Dl 17h ❌ (ja hi ha algú)
Dm 16h ✅
Dm 18h ❌ (impossible)
Dc 17h ✅
Dj 16h ❌ …

Ostres, com quadrem tot això? 🥲

☕ Al final, entre cafès i algunes t**des de mal de cap, tothom té el seu lloc al setembre. O quasi tothom, no podem fer miracles!! 🙈

💜 Gràcies per la paciència i per confiar-nos les vostres agendes. Ens estem organitzant amb molta cura perquè el setembre comenci amb bon peu per a tots/tes.

15/07/2026

💜 El juliol, tot flueix

Quan s’acaba el curs, alguna cosa canvia. Els infants arriben a consulta més relaxats, més receptius, més ells i elles mateixes. Sense deures pendents, sense exàmens el dia següent, sense la sensació de “no puc més”.

🌤️ Sense la pressió de l’aula
Es pot treballar millor perquè hi ha ganes de fer-ho. La fatiga cognitiva del curs baixa i, de sobte, tot flueix.

✨ Què notem aquest mes
→ Més disponibilitat per fer les tasques que proposem.
→ Menys fatiga cognitiva: han descansat de curs.
→ Millor humor i vincle amb la professional.
→ Més obertura per parlar de com han anat les coses.
→ Temps de qualitat: agendes menys atapeïdes que durant el curs.

📊 Un moment ideal per avaluar
El juliol també és una oportunitat per:
✦ Revisar l’evolució del curs que acaba de tancar-se.
✦ Fer valoracions amb tota la informació escolar recent.
✦ Consolidar aprenentatges aconseguits durant el curs.
✦ Preparar el proper curs amb temps i sense presses.

🚫 Un mite a trencar
“A l’estiu, millor no treballar res, que descansin.”

Descansar és fonamental. Però una intervenció puntual i planificada, unes hores a la setmana, no és cap càstig: és una oportunitat de progressar en un context relaxat.

Ni tots els dies, ni deures d’estiu forçats: continuïtat terapèutica, no reforç escolar.

📅 Què podem fer aquest juliol
A Glpmartin aquest mes és perfecte per:
✓ Valoracions psicopedagògiques i neuropsicològiques.
✓ Continuïtat de les intervencions ja iniciades.
✓ Iniciar processos per arribar al setembre amb el camí traçat.
✓ Acompanyament emocional quan el curs ha estat dur.

Si tens dubtes sobre com ha anat el curs, aquest és un mes ideal per parlar-ne. 💜

08/07/2026

💜 Casals, esplais i lleure: molt més que un lloc on deixar-los

Quan pensem en un casal d’estiu o un esplai, sovint el veiem com un servei per conciliar. I és cert que ho és. Però és molt més: l’educació en el lleure és una peça clau del creixement dels infants.

🎨 Un espai diferent de l’escola
A l’aula s’aprèn de manera reglada. Al lleure, s’aprèn vivint. Els casals, esplais i agrupaments escoltes creen espais on els infants prenen decisions, resolen conflictes, es fan amics i es descobreixen a ells mateixos. És un altre tipus d’aprenentatge, igualment necessari.

🌟 Què s’hi aprèn?
✦ Autonomia: prendre decisions sense l’adult sempre a sobre.
✦ Habilitats socials: fer amics, resoldre conflictes, treballar en grup.
✦ Creativitat i joc: inventar, imaginar, provar.
✦ Valors: respecte, cooperació, cura de l’altre i de l’entorn.
✦ Descoberta de si mateix: què m’agrada, en què em sento capaç.

✨ Especialment valuós si l’escola costa
Els infants amb TDAH, dislèxia, TEA o altes capacitats hi troben un espai on brillar de manera diferent. Un lloc sense notes ni exàmens, on poden mostrar habilitats que a l’aula queden amagades: lideratge, humor, creativitat, cura, imaginació…

Per a molts, és l’espai on tornen a sentir-se capaços.

🌱 El que hi guanyen
· Autoestima més sòlida: em sento part d’un grup.
· Xarxa social més enllà de l’escola i la família.
· Sentit de pertinença i arrelament al barri.
· Menys pantalles i més joc real, aire lliure i moviment.
· Referents adults propers que no són professors ni pares.

🔎 Què mirem en un bon casal?
✓ Equip educatiu format: monitors i directores titulades.
✓ Projecte educatiu clar, no només activitats soltes.
✓ Ratios adequades i atenció a la diversitat.
✓ Joc lliure real, no tot planificat de dalt a baix.

El lleure educa. Fa xarxa. Enforteix. I sovint és l’espai on un infant que ho passa malament a l’escola torna a sentir-se ell o ella mateixa. Val la pena. 💜

02/07/2026

💜 Dislèxia detectada t**d: quan tot es complica a l’ESO o al Batxillerat

Molts adolescents arriben a la secundària amb una dislèxia que ningú havia vist venir. Fins ara.

📚 Per què no s’ha vist abans?
Molts infants amb dislèxia lleu o moderada compensen durant la primària. Amb bona memòria, intel·ligència i molt esforç, aprenen a llegir “tirant”, passen desapercebuts i ningú sospita res… fins que l’exigència creix.

🎒 Què canvia a l’ESO i al Batxillerat?
Aquí és on la compensació ja no arriba:
→ Molt més volum de lectura, cada dia i en totes les matèries.
→ Textos més densos, abstractes i llargs.
→ Menys imatges, menys temps per llegir.
→ Exàmens llargs i amb resposta escrita.
→ Idiomes nous (anglès escrit, llatí…).

🚨 Frases que ens haurien de fer sospitar
“No s’esforça, si podria fer-ho millor…”
“Ha baixat les notes de cop aquest curs.”
“Diu que llegeix i no recorda res.”
“Sempre defuig llegir en veu alta.”
“Fa les mateixes faltes de sempre.”

Sovint no és mandra. És el senyal que alguna cosa costa més del que hauria.

💭 El pes emocional d’anys sense saber-ho
Anys esforçant-se sense saber per què costa tant deixen empremta:
· Autoestima baixa: “no soc prou llest/a”.
· Ansietat davant els exàmens i la lectura pública.
· Evitació, procrastinació, deixar-ho tot per l’últim dia.
· Abandonament d’itineraris que li agradarien.

✨ Encara som a temps
La detecció mai és t**d. Què podem fer?
✓ Avaluació especialitzada per confirmar el perfil.
✓ Adaptacions a l’aula: temps extra, format d’exàmens, textos accessibles.
✓ Estratègies compensatòries: tècniques d’estudi, eines digitals.
✓ Acompanyament emocional per recuperar l’autoestima acadèmica.

Si el teu fill, filla o fille ha baixat de cop les notes o s’esgota davant els llibres, no és mandra: pot ser dislèxia. Una valoració a temps li canvia el rumb. 💜

27/06/2026

💜 Estar al seu costat ho canvia tot

Quan un fill, filla o fille expressa dubtes o claredats sobre la seva identitat de gènere, l’orientació sexual, o quan no segueix els estereotips de gènere que esperem… el que diem (i el que callem) com a famílies marca una vida sencera.

🧠 El que diu la recerca
El suport familiar és el factor protector més important. Els joves LGBTI+ amb famílies que els acompanyen presenten molta menys depressió, ansietat, autolesions i ideació suïcida que els que viuen amb rebuig o silenci.

I n’hi ha prou amb una sola persona adulta acompanyant per canviar la trajectòria.

Acompanyar no és aprovar res. És dir: “t’estimo, soc aquí”.

🚫 Frases que fan mal (encara que es diguin amb bona intenció)
“Segur que és una fase, ja se’t passarà.”
“Encara ets molt jove per saber-ho.”
“No ho diguis als avis, val més que no ho sàpiguen.”
“No siguis tan visible, no cal que ho cridis.”
“Hauria preferit que fossis com els altres.”

🤍 Frases que abracen
“Gràcies per confiar en mi.”
“T’estimo tal com ets, sempre.”
“Estic al teu costat, passi el que passi.”
“Si vols parlar-ne, soc aquí. Si no, també.”
“No estàs sol/a en això. Hi som tots.”

🌱 Com els acompanyem com a famílies
✓ Escoltar sense interrogar. El seu temps marca el ritme.
✓ No forçar etiquetes ni terminis. Pot ser un procés llarg.
✓ Informar-se: llegir, formar-se, demanar ajuda quan calgui.
✓ Buscar acompanyament professional si la família també necessita un espai propi.

✨ Al final, cadascú ha de ser qui és. Sense permís. Sense disculpes.

No cal entendre-ho tot d’entrada. Només cal fer-li sentir que té casa. 💜

27/06/2026

23/06/2026

🎆 Pet**ds i hipersensibilitat auditiva en l’autisme

Arriba la revetlla i, amb ella, els pet**ds. Per a molts infants és sinònim de festa… però per a molts infants autistes pot ser just el contrari.

Un pet**d no només és fort: és sobtat, imprevisible i, sovint, físicament dolorós. Quan parlem d’hipersensibilitat auditiva, parlem d’una manera diferent de processar els sons que pot convertir una celebració en una experiència que desborda.

👉 Tapar-se les orelles, plorar, voler marxar o bloquejar-se NO és un capritx ni una rebequeria. És una resposta real del sistema nerviós davant d’un estímul viscut com una amenaça. Validar-ho és el primer pas per ajudar.

Com els podem acompanyar?
• Anticipeu què passarà amb antelació i amb suport visual.
• Tingueu a punt auriculars o taps per a les orelles.
• Definiu un espai segur on poder-se refugiar.
• Respecteu el seu ritme: no cal viure-ho «com tothom».
• Mantingueu la calma —la vostra serenor els regula— i no els obligueu mai a aguantar el soroll.

Cada infant viu el món a la seva manera. Acompanyar des del respecte i la comprensió fa que les festes també puguin ser seves. 💜

Si necessiteu orientació, estem aquí per ajudar-vos.

—

21/06/2026

Violència sexual en infants i adolescents: per què és tan important saber actuar 🤍

Com a professionals que treballem dia a dia amb infants i joves, podem ser la primera persona de confiança a qui un infant decideix explicar el que li està passant.

Saber escoltar sense jutjar, no interrogar, no prometre secrets i activar els circuits de protecció adequats marca la diferència en la seva recuperació.

A Catalunya, l’Estratègia Barnahus permet que l’infant expliqui els fets un sol cop, davant d’un equip integrat (sanitari, psicològic, judicial i policial), evitant la revictimització.

Aquesta setmana hem tingut la sort de participar en la formació “L’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral de la violència sexual contra la infància i l’adolescència a Catalunya”, portada a terme per Barnahus i organitzada pel centre CRPL. Moltes gràcies per la invitació i per la feina incansable que feu per protegir els infants. 💜🧡

18/06/2026

💜 Doble excepcionalitat: quan una cosa amaga l’altra

Hi ha infants amb altes capacitats que tenen, alhora, un trastorn del neurodesenvolupament (TDAH, TEA, dislèxia…). I sovint passa una cosa curiosa: una condició emmascara l’altra, i les dues queden sense detectar.

🎭 Tres escenaris habituals

→ Les altes capacitats amaguen el trastorn
L’infant sembla “només” despistat o desmotivat. Compensa amb la seva intel·ligència i el TDAH o la dislèxia es queden ocultes.

→ El trastorn amaga les altes capacitats
Les dificultats d’atenció, de lectura o socials fan baixar el rendiment, i ningú pensa que també hi ha una capacitat superior.

→ O bé… es compensen mútuament
El resultat és un infant “normal” als ulls de l’escola. Ni se’n detecta el potencial ni la dificultat.

🔎 Per què importa?
Perquè cap de les dues necessitats està sent atesa. L’infant pot acabar avorrit, frustrat, amb baixa autoestima, o amb un esforç enorme per mantenir un rendiment que sembla “normal” però li costa moltíssim.

Per això una valoració global, que miri capacitats i dificultats alhora, és clau per entendre què està passant i com acompanyar bé. 💜